Restauració
MontbuicomerçMontbuicomerçMontbuicomerçMontbuicomerçMontbuicomerçMontbuicomerç

Ofertes del Sector

Tauler d'anuncis

subscriu-te

ContacteTots els establiments

Que no s’ha de fer en un restaurant

restauracio_estiu_2016

A tots ens agrada sortir a dinar o sopar, i a tots ens causen disgut les experiències negatives quan anem a un restaurant. No obstant això, de vegades els propis comensals som en alguna mesura responsables del desastre, en no seguir unes mínimes normes bàsiques que ens estalviarien frustracions a nosaltres i als nostres companys de banquet. Aquestes són algunes de les coses que no hauríem de fer.

Menjar-te el qualsevol cosa que et posin

Si algun plat té una falta greu, hem de empassar-nos les vergonyes i tornar-lo a la cuina explicant per què al cambrer amb molta educació. En el fons, li estem fent un favor al restaurant, que així podrà corregir l’error, millorar i a la llarga guanyar més diners. Per descomptat que la reclamació ha d’estar d’acord amb l’establiment: no es pot exigir igual en una casa de menú a 9 euros que en un restaurant gastronòmic de més de 100. Però és precisament en els llocs fins on ens reprimim més a la hora de queixar-nos potser per la por a passar per ignorants, quan hauria de ser just el contrari.

Demanar la carn molt feta

Els restaurants destinen els pitjors trossos de carn als clients que la demanen molt feta. És molt més fàcil de camuflar una mala peça si es serveix molt feta, mentre que en les carns al punt o sagnants l’engany és més complicat.

Ignorar les temporades

Tots ho hem fet alguna vegada, però no existeix via més directa al fracàs de triar un plat amb ingredients (sobretot verdures i fruites) que no estiguin en temporada. Amanida de tomàquet a l’hivern? Prendràs poliespan tenyit de vermell. Carxofes amb pernil a l’estiu? Seran de pot i hauran mort víctimes de l’àcid cítric. Maduixes a la tardor? De la Conchimbamba i a preu d’or. Si es desconeix el calendari, el millor és preguntar si l’ingredient principal del plat és fresc i local, o guiar-se per un principi bàsic que gairebé sempre es compleix en les verdures: fulles: tardor-hivern; fruits: primavera-estiu.

Ser perepunyetes amb els ingredients

Quan et poses pesat amb els ingredients dels plats – “pot ser sense alvocat, sense ceba i sense comí, que no m’agraden?” – No només estàs irritant als altres comensals en allargar les peticions amb els teus dubtes. Si el cuiner accedeix a treure’ls, és més que possible que destrueixis l’equilibri que ell buscava en preparar la recepta. Quan no t’agrada alguna cosa del que porta un plat, millor demanar una altra cosa. I si no us agraden moltes coses, queda’t a casa teva, demana comptes als teus pares per no haver-te ensenyat a menjar degudament o espavila d’una vegada, que ja no tens 10 anys.

Anar a fumar o al bany quan no toca

Les sortidetes a fumar o al bany s’han de fer sempre en moments en que no interrompin el ritme de la comanda o del servei. Si vas abans de començar a menjar, fes-ho després d’haver demanat perquè no es retardi el procés per culpa teva. Durant el dinar és de pèssima educació plegar a fer una cigarreta i obligar a la resta de la taula a esperar el teu torn per al segon o postres. No és una qüestió d’intolerància, sinó de respecte al pròxim.

Confondre al cambrer amb un amic (o amb un enemic)

Gràcies a les seves indicacions, consells i amabilitat, els bons cambrers aconsegueixen que l’experiència de menjar fora sigui molt més plaent. Lamentablement, són una espècie professional en perill d’extinció, ja que molts hostalers pensen que no es necessita cap tipus de talent o qualificació per exercir aquesta tasca. En aquest context, convé mantenir una relació cordial amb els que t’estan servint -mostrar-se mal educat acaba jugant en el teu contra-, però sense cedir a la pressió de les seves recomanacions -poden anar encaminades a endosar-te coses que han de sortir de la cuina o a clavar el compte. Tingues en compte el que diguin … però demana el que et vingui de gust.

Demanar peix un dilluns

En els temps en que la majoria de la gent comprava en els mercats, això no calia ni explicar-ho. Però amb la implantació dels súpers i la seva obsessió per donar-ho tot cada dia, se’ns ha oblidat que els dilluns no hi ha peix fresc. Conseqüència: si aquest dia de la setmana menges alguna cosa en un restaurant que hagi sortit de la mar, serà congelat o de fa dies.

Utilitza el mòbil

Estar amb el mòbil endavant i enrere durant un dinar no només és de mala educació, sinó també una sobirana “horterada”. A més d’omplir el pap, quan mengem estem gaudint d’un plaer i comunicant-nos amb els nostres companys de taula. I les trucades, els missatges, els WhatsApp i els tweets interrompen les dues coses. A l’99,9% de les teves comunicacions no els passa absolutament res per esperar hora i mitja, així que silencia el teu mòbil i deixa de molestar.

No mirar el compte

Algunes persones consideren una vulgaritat comprovar que el compte està bé; altres passen per simple descuit. Totes elles s’arrisquen a pagar plats o begudes que no han consumit. Els restaurants no tracten de enganyar-te -bé, uns pocs sí-, però un cambrer massa atrafegat pot cometre errors en el recompte. No es tracta de posar-te a sumar com si fossis un comptable o un descendent de Mr. Scrooge: només cal assegurar-te ràpidament que la llista és correcta.